Portadora de sentit, la bandera és un objecte eminentment polític. Molt més que un tros de teixit, aquest emblema s'ha convertit, al llarg de la història, en un marcador únic d'afirmació, unitat nacional i reconeixement en l'escena internacional.

Cada bandera té una història única. Es pot inspirar en la història de la localització geogràfica que representa, símbols vinculats a la seva cultura o altres factors molt diversos. La bandera no és l'únic fet dels Estats, constitueix un símbol que permet representar “la persona moral” d'un grup o d'una comunitat. Per exemple, la bandera blanca és un símbol internacional de pau o rendició en un context de guerra.

"Les banderes modernes van néixer a les nacions marítimes, que hi van hissar les seves banderes", explica Cédric de Fougerolle, president de la Societat Francesa d'Exil·lologia . Quan s'aixeca una bandera al mar, ja no parlem de senyera, sinó de senyera. Aleshores, la bandera indicava la nacionalitat del vaixell que la pilotava. Generalment, s'hisava al pal o a la popa del vaixell. És per això que les banderes d'avui en general es llegeixen horitzontalment, “perquè a mesura que les banderes es movien al vent, era més llegible. » També per això la bandera de Qatar, nació de tradició naval, és molt llarga, havia de poder onejar al vent, mentre que la de Suïssa, de tradició militar, és quadrada. “Si vas caminant o a cavall, subjectant una bandera amb un pal, aquesta no ha d'agafar massa al vent, perquè si no, la bandera t'escapa. »

En el passat, la bandera s'utilitzava per transmetre un missatge. “En aquella època, quan estàvem al mar, l'única manera de comunicar-nos era a través d'aquest tros de tela”, resumeix Cédric de Fougerolle. Així, una bandera cap per avall va enviar un senyal de socors, i una bandera groga: “el contagi a bord, sobretot, no m'acostis. » Avui dia, l'única excepció es refereix a la bandera de les Filipines, per la qual el contrari significa que el país es troba en situació de guerra.